Genials com sempre! Són els mestres.

Segur que ja heu sentit anomenar més d’un cop el canon. Doncs bé la llei es a devat i representa entre d’altres coses:

- 1 ordenador amb 160gb de disc dur (22 € de canon)
- 1 regrabadora de dvd’s d’ordenador (16,67 € de canon)
- 1 impresora multifunció (10 € de canon)
- 1 cámara de fotos amb memoria per a 200 fotos (9 € de canon)
- 1 reproductor de dvd (6,61 € de canon)
- 1 Equip de música(0,60 € de canon)

I atenció:

- 1 línea adsl 1 MB (35 € de canon anuals)
- 200 cd’s verges  per a grabar dades diverses (50 € de canon)
- 100 dvd’s verges per a grabar dades diverses (140 € de canon)

Això implica que per exemple, a l’esplai on estic, quan fem les colonie al final de l’estiu només per fer la gràcia de regalar les fotografies als participants ens hi hem de deixar 140 euros per a les SGAE més el que hem pagat per les tarjes de les camares, més el disc dur de l’ordiandor, més els reproductors de les families… Quan nosaltres no hem fet servir cap contingut amb propietat intel·lectual.

Nosaltres no paguem a l’enginyer que va disenyar la rentadora 2 euros cada vegada que la posem, ni jo pago al l’arquitecte de l’edifici on visc 50 centims cada vegada que entro. Per que he de pagar doncs a un artiste com Ramòncin cada cop que grabo en un dvd les fotografies per als menus xavals de colonies??

I per que heu de pagar vosaltres ver navegar i visitar aquest blog?

Estan tractant d’establir un feudalisme a Espanya en que els artistes viuen de renta pel que han fet o pel que no han fet. Per que n’hi ha un bon grapat, com lo Ramoncin este, que fan de tot menos música, pero estan forrats…

N’hi ha molts d’artistes que volen que la seva música circuli lliurement amb llisencia copileft, per que hem de pagar per grabar el seu cd o tenirlo a l’ordenador si ells expresen que volen que així sigui?

No és just que paguin justos per pecados. Les entitats sense anim de lucre o empreses, o organismes públics, o simpelment persones que molt onestament no utilitzen cap contingut ilegal i que compren els seus cd i pelicules. Encara en queden d’estes, amagades però n’hi han.

SI aquesta llei s’aprova definitivament la frase exacta per definir-la sera:

“Culpable fins que es demostri el contrari”

Així que passeu i signeu per una cultura lliure i de cualitat, no que visqui de redes i mediocre com la que tenim aquí a espanya.

Fonts:

• http://miqueridopinwino.blogspot.com/2009/01/necesitamos-tu-firma-todos-contra-el.html
• http://www.todoscontraelcanon.es/

Si sou usuaris de Windows, deu vos guard, de ben segur que se ús ha instal·lat en alguna actualització la “Windows Genunina Advantage Tool”. Que per a sorpresa vostra quan reinicieu l’ordinador us diu que el vostre windows no és original. Això molt probablement ja ho sabíeu.O no, per que teniu una pegatina ben maja i formosa al costat de la vostra torre amb un munt de filigranes i una clau de winbugs.

Sigue com sigue, anem al gra. La WGA esta no fa res més apart de tocar el nassos cada vegada que obris l’ordinador si tens el winbugs original. I si el tens de forma il·legal també. I jo que m’he redimit i ara uso programari lliure i ja no recordo el que es craquejar un programa, m’he ne vingut a casa els meus mecenes i per justificar l’herència m’he trobat fent de tècnic informàtic…

El cas es que tenen winbugs i original (es el que tè que tel fassen pagar si o si quan compres l’ordinador a la Dell, bo i varat però amb aquesta imperfecció) i entre altres coses m’he trobat amb aquesta collonada del WGA. Remirant i preguntant al sr. Google trobem molts mini programetes i xorradetes varies per treure’l o crackejar el winbugs per que sembli original. Que guai, fàcil com fer un doble clic! Pos massa fàcil. Jo desconfiat com sóc passo de usar coses rares i sense verificar (manies opensoruce). Així que abans de atiborrrar el pobre amb més spyware i virus que el propi SO he decidit buscar la forma de desinstal·lar manualment el tocanasos aquest.

Continuar llegint »

Fa temps que tinc aixó una mica abandonat. Basicament per falta de ganes i degut a la molta feina que tinc. Però avui tenia una estoneta i he decidit fer-li un retat de cara. Per si me pega per rearencar al canviar l’any.

Quan arregli alguns problemes amb el hosting penjare el tema, que he traduït al català. Si trobeu algún error o algún troset sense traduir m’ho feu saber amb un comentari.

Ja sóm a nomvembre!? I el Juny, Juliol i Agost per on paren? Tinc la sensació que aquest any no hi han hagut massa vacances i que l’estiu a passat a una velocitat més alta de lo normal. M’ha passat volant, tot i que m’enporto algúns bons records que fan que com a mínim no sigue un fastig d’estiu.

I el títol resumeix bàsicament el que esta essent aquest últims mesos la vida per a mi. Un canvi de aires prou constant. I ara li toca al blog una mica, que ja va sent hora de treure-li la pols.

Ara que la vida comença a “apaciguar-se” una mica i sembla que comença a fluir una mica alguna cosa m’estava mirant aquest blog. Que ja fa quan? 2 anys que vaig començar? 3? no en porto ni el compte. A anat evolucionant, sobretot l’escriptura, increïble que cada cop sigui més correcta… per sort los meus prontos ebrenc no han desaparegut, ni crec que ho facin. M’he adonat també que últimament només escrivia coses sobre informàtica i coses així, i que se m’estava convertint el meu petit racó filosòfic en un taller. Així que he decidit directament obrir un taller, tinc tropocientos post tècnics a mig fer (sobretot de configuració de servidos i d’electronica) que en lloc de publicar aquí ho faré al nou blog, que trobareu enllaçat als lenllaços i que te la següent direcció:

http://ocobaix.homelinux.com/blogs/eltaller

I ara us faig cinc cèntims una mica del que he fet aquest estiu, per tenir-vos una mica al dia:

Continuar llegint »

Una cosa que últimament m’està passant molt es rebentar discos durs. Ara no es formategen, ara no arranquen, instal·les el SO però després no el pot arrancar. I el pitjor de tot, que se tacabe copejan un extern i ale, adéun, “volando” 1 TB… si un TB de Terabyte (1000 gigues per als que no estiguin al corrent d’escales de capacitat…) voldria saber on esta la càmera oculta (i el càmera) per que a mi de gràcia no men va fer gens.

I entre un dels errors més comuns quan intentes arreglar un disc dur és que et carreguis el sector d’arrancada, o que de tantes reinstalacions acabe fet un merder…

La solució més ràpida, mal que hem pese dir-ho es utilitzar el cd d’instal·lació de XP (només el cd, no patiu que no caldra instalar-lo).

Els pasos son rapids i s’arregla en questio de minuts. Poseu el cd, arranqueu la màquina amb el disc dur que voleu reparar com a disc dur mestre.

Quan esteu al primer menú aneu a l’opció de recuperació (prement R) i despres obriu la consola (prement C)

Escriviu a la linia de comandes fixmbr. Surt l’advertència de torn i demana la confirmació. Digueu-li “S” i premeu entrar. Vuala, sector d’arrancada reparat. Reinstaleu el Grup o el vostre gestor d’arrencada i tot funcionara finament.

Com tots els anys des de l’esplai organitzem una festa per a les festes majos amb el suport de l’ajuntament. Aquí us deixo el cartell d’enguany, que despres de molts estira i arronses hem pogut confirmar in extremis i ja està llençat al públic!

Us hi espero a tots eh! Si voleu informació detallada passeu per la pagina de la festa.

A veure s’hi començo a posar el dia el blog que tinc un fart de post endarrerits! Pro he tingut molts de canvis aquest més i costa posar-ho tot en ordre!

Fa poc, via en Crazyserver me vaig unir a Joves-Ubuntaires. Poc temps he tingut per participar. Però avui aprofitant la benentesa de que ahir vam celebrar un sopar per trobar-nos alguns dels integrants del grup en faig una mica de publicitat. Així de passada reprenc una mica l’activitat bloggistica i amb una mica de sort algú dels qui és passi per aquí poder s’hi uneix també.

Joves ubuntaires és un grup amb l’intenció de conectar a joves usuaris d’aquest sistema i de sofware lliure en general i a més a més potenciar-ne l’us entre aquest sector de la societat.

Si esteu interessats en el mon del sofware lliure i us sentiu prou joves com per unir-vos a nosaltres podeu passar a demanar-ho per la nostra llista de correu, el principal vehicle de comunicaicó del grup:

http://groups.google.com/group/joves-ubuntaires

L’intenció es nar fent trobades un cop al mes. La veritat es que és una llista força divertida i per arar tots els que vaig coneixer ahir semblen bona gent i amb una mica d’empenta tots plegats aconseguirem treure gent fora de les finestres plenes de merda del windols. Si sou usuaris d’ubuntu o us interessa el programari lliure no dubteu en inscrireus!

Algunes fotos del sopar les podeu veure aquí. El grup ara està preparant les “Jornades de programari lliure a Barcelona” en les quals participarem el dia 5 durant tot el matí. Jo per desgràcia no hi podré ser ja que estire currant, que hi farem, un altre cop.

No me’n puc estar. Fa massa dies que ho veig i ja no puc més. Estic hasta los collons, ara de cop tothom s’ha tornat ecològic. Ara resulta que tots els fabricants de cotxes són ecològics i vetllen per la natura i el nostre mon.

Totes les companyies elèctriques i petroleres vigilen pel futur dels nostres fills.

I als super venen productes ecologics, sense utilització de productes químics i respectuosos amb la terra.
A vere, dixeu-me parar a llegir això que he escrit… però que mos hem tornat locos o que? Quin publicista ha tingut estómac per dissenyar tals campanyes? Jo ho sento, pensava que no hi havia res pitjor que els periodistes del cor i d’esports, però he de dir que els publicistes els han superat. Tot i no voler generalitzar se’m fa difícil no fer-ho en un professió que en la actualitat s’ha convertit amb la que menys escrúpols requereix. Ja podrien saber que estan venent una píndola d’arsènic, que si se’ls hi paga mos acabarien fent creure que es bona pa la salut i tot…

I la cosa no acaba aqui. Continuar llegint »

Em sumo al manisfets blocaire en contra del tasvassament que podeu trobar a tantes altres webs i blogs com aquest per exemple, i que formen part de l’ebresfera. Per que a més no només és l’Ebre, si no que cap trasvassament és la solució

El col·lectiu de blocaires ebrencs volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües

de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

• Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

• Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatiu que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

• -Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

• -Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

• -Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008